top of page

HISTORIAS                    Manuel Espejo

20.000 hores de desenvolupament informàtic

El director regional va dir als comercials:

― Ja sabeu que canviem el sistema informàtic. Aquesta és una notícia excel·lent per a nosaltres. Per fi podrem treballar a les fitxes dels clients recollint tota la informació dispersa per tots els nostres sistemes. Això ens permetrà treballar molt més efectivament i relaxadament. Avui és doncs un gran dia per a la nostra Organització.

Els empleats d’aquesta gran companyia van parlar entre ells. El tenor general era de satisfacció.  El director regional es va disposar a continuar el seu discurs.

― Hi ha però un problema en aquest procés. Com sabeu, les fitxes actuals es troben en un estat una mica precari. Totes elles estan suportades en un programa molt antic, i no hem trobat al mercat cap paquet informàtic que ens permeti recuperar aquesta informació de forma fàcil i barata.

Els comercials van fer cara de circumstàncies. Alguns ja intuïen allò que s’estava preparant.

― Això a la pràctica significa el que us imagineu. Hem de crear un programa que ens permeti recollir la informació de les fitxes actuals per migrar-la al sistema nou.

L'Auditori va respirar una mica.

― Hem testat entre diversos proveïdors, que han coincidit en el següent. Cada fitxa té un cost de gestió entre 1,66 i 1,78 euros aproximadament, segons el proveïdor.

Els assistents a la reunió van fer alhora mala cara. Sense fer comptes, multiplicar 1,66 pel nombre de fitxes de clients havia de resultar una mica astronòmic.

― No cal que feu els comptes manualment. Pel nombre de fitxes que tenim, ens han fet el següent pressupost. Aquest és un projecte complex. Seran necessàries 20.000 hores de feina informàtica. I això costarà molts diners. Possiblement, més de 500.000 euros. I ja sabeu com estan les coses aquests mesos.

Es van començar a sentir les veus.

― No podia ser d'una altra manera.

― Ja sabia que això acabaria així.

― O sigui, això de la millora era mentida. Com sempre.

El director regional va continuar parlant.

― Trigarem un any a anar copiant de forma manual aquestes fitxes de la carpeta vella al nou sistema. Però jo tampoc no ho veig tan complicat. Si feu una hora de còpia de fitxes al dia, en un any ho teniu fet. O sigui, ànim. El llop no és tan dolent com el pinten.

Les protestes es van elevar. A aquest diàleg va seguir una llarga discussió. Després una amarga lletania de queixes. Finalment, cadascú se'n va anar a casa seva. La decisió estava presa. L'empresa no es gastaria els diners a l'aplicació per portar la informació del sistema informàtic antic al nou. Era més fàcil que els comercials treballessin una hora més (sense cobrar-la com a extra, per descomptat), abans d'anar-se'n cada dia a casa seva.

Un dels comercials tenia una mínima formació en programació informàtica. Era un programador aficionat. L’endemà va anar a parlar amb el director regional, i li va manifestar:

― Jo puc solucionar això.

El director regional no li va fer gaire cas. Tot i això, després d'haver-li dit amablement que s'oblidarà de programar res, el director regional va tornar a pensar en l'oferta del programador aficionat, i es va dir:

― I si fos capaç de fer-ho?

El director regional va parlar amb el director general de la companyia, que va afirmar:

― La veritat és que els comercials tenen tota la raó. Els furtem una hora diària de la seva vida perquè facin una cosa que es podria fer mitjançant un programa adequat.

I va afegir:

― Digues-li al teu informàtic aficionat que es posi a treballar en aquest software. Jo diré al nostre cap de sistemes que li permeti fer proves amb el nostre sistema informàtic. Segurament no en traurem res, però cal intentar-ho.

L'informàtic aficionat, fora-d'hores de treball, en menys de 20.000 hores, en deu dies concretament, després de la feina, tenia un programa executable. Ho va provar al sistema informàtic, però sense èxit. Havia d'afegir alguna programació addicional. La setmana següent ho va tornar a intentar, i després d'un retoc o dos del programa, l’aplicació va funcionar.

El programador aficionat va enviar per correu electrònic el software executable als seus companys, els quals l'únic que havien de fer és prémer un botó INICIAR. Al cap d'un minut, el pegat de l'informàtic aficionat havia tret tots els seus companys de problemes.

El programador aficionat no va necessitar 20.000 hores de desenvolupament informàtic, ni tampoc li van pagar 500.000 euros, però havia desenvolupat fora-d'hores de treball el software que necessitava l’empresa.

Aquest cas real succeeix amb molta freqüència.

bottom of page