HISTORIAS                    Manuel Espejo

A qui matina Déu ajuda

 

Un matí, molt d'hora, en Joan anava a prendre el tren, com cada dia, i li va cridar l'atenció un paperet vermell que hi havia sobre la vorera. El vent el bellugava, l'arrossegava separant-lo d'ell. En Joan s'hi va acostar i va veure que es tractava d'un bitllet de cinc-cents euros. Quan es va adonar del que es tractava, s'hi va llençar corrents a sobre, i després d'una lleugera carrera el va agafar. Va pensar en la sort que havia tingut i va trucar la seva dona. Tots dos van decidir gastar-se els diners en roba per la seva filla de dos anys, i per ells mateixos. Malgrat que ambdós treballaven tenien salaris baixos i només podien comprar el més indispensable. En Joan i la seva dona no tenien idees religioses, però van pensar que Déu els havia premiat, i que s'havia complert el proverbi que diu que a qui matina Déu ajuda. 
El que no sabien en Joan i la seva esposa és que el bitllet de cinc-cents euros l'havia perdut uns minuts abans en Martí, un empleat de la neteja municipal que havia començat la seva jornada laboral una hora abans que passés en Joan. El bitllet era un préstec que li havia fet el seu germà perquè anés al dentista, donat que en Joan no el podia pagar. En Martí havia matinat més que en Joan, però Déu no el va ajudar, malgrat que era un bon cristià.

​

​