El somni del paradís

 

En Pol era un jove inquiet i curiós. Des de petit havia somiat amb llocs llunyans i misteriosos. La seva obsessió era descobrir noves terres i cultures fascinants.

Un bon dia, com portat per un somni, va sentir que algú li deia avui viatjaràs a un lloc màgic, un paradís perdut en el temps.

Intrigat, en Pol es va deixar portar per la veu. De sobte, va experimentar una transformació en el seu cos. Era com si una força invisible el transportés a un altre món. Quan va obrir els ulls, es va trobar en un país desconegut, envoltat de colors vius, vegetació exuberant i animals fabulosos. El cel era d'un blau intens. Les muntanyes resplendien amb una llum especial. Molt lluny podia veure el blanc de la neu, però la temperatura del lloc on es trobava era agradable. Arbres immensos, plens de fruites sucoses i flors de matisos extraordinaris, omplien la vista d'en Pol. L'aire feia olor d'espècies i de pol·len. Les cases dels habitants del país eren màgiques. Estaven construïdes amb materials lluents i esponjosos. Tot semblava una barreja estranya. Sonava un bucòlic silenci.

En Pol veia com les plantes, els arbres, els ocellets del cel, els animals de terra, com aquell país meravellós tenia formes increïbles. Tot es bellugava i es transformava en un procés sense fi. Els rius d'aigua pura brillaven com diamants. Els boscos encantats estaven vius amb multitud de criatures fantàstiques. Els dies passaven lànguidament en aquell paradís. En Pol va conèixer per una vegada la pau i l'harmonia.

Va pensar com he pogut viure abans en un lloc diferent d'aquest. Es va dir a si mateix que mai no se n'aniria d'allà.

La gent que va trobar en Pol era molt amable. Tots somreien. Sempre.

En Pol va experimentar una joia infinita. Una immortal i feliç vida que tothom envejaria. Sense preocupacions. Sense temors ni malsons.

Tot en un segon. Un instant etern. Continu i durador.

Quan van descobrir el seu cadàver somrient, encara conservava l'agulla de la xeringa al braç.