top of page

HISTORIAS                    Manuel Espejo

Fractal 

Quan vaig sortir de la reunió, les meves reflexions em van portar per l'angost camí del dubte. El que havia sentit em va convèncer que l'estructura granular de la realitat no és més que la conseqüència de la plasticitat de l'espai-temps. La vida podria ser una flexió de la matèria alimentada mitjançant impulsos d'energia. L'estructura matemàtica de la matèria no es podria explicar altrament. El tot no és, per tant, més que un entramat infinit d'equacions amb infinites incògnites. Amb aquests pensaments, quan vaig arribar a l'exterior de la ciutat, vaig veure un solitari i fosc carreró. Em vaig acostar a una de les cantonades. Vaig abaixar lentament la bragueta dels meus pantalons i vaig començar a orinar. No vaig poder reprimir un sospir d'alleujament, mentre la meva ment divagava pels núvols del coneixement.

bottom of page